Jo tambe vull ser jugadora del Valencia C F Femeni. Article d'opinio.

Sí, soc un home, però jo també vull ser jugadora del Valencia C F Femení, i donar-ho tot al camp, conforme van fer elles ahir a Beniferri, a les 12:15, amb un sol de justícia, que badaba les penyes, i ni les chicharres, s'hagueren atrevit a cantar.

Aquest article, és el meu homenatge particular a aquestes xiques, que quatre dies a la setmana entrenen, i que moltes arriven ja a altes hores de la nit a casa, i quan juguen fora de casa, es passen el cap de setmana viajant, del bus a l'hotel, de l'hotel al camp i del camp al bus i cap a casa.

Es pensareu, este, el que vol és viure a costa de ser jugadora del València, res més lluny de la realitat, per que si fora per això, en moriria de fam. Si hi ha algú, que juga per sentiment, i perque els agrada el futbol, estes són les meues xiques del València C F Femení.

Esperem que la espectacular temporada que han fet, amb una plantilla de jugadores totes valencianes i de la terra, no caiga en un sac foradat.

Per a mí ha estat una temporada molt especial, vivint el dia a dia d'aquest equip, amb companyia del cos tècnic, que tan bé s'han portat amb mí, per això em vaig posar molt content quan Arantxa va fer l'u a zero, i ens el va dedicar, tot un gest d'una magnífica jugadora i gran persona.

Per acabar vos deixe amb images del partit, i que pugau comprobar, com en molts moments del partit, estes jugadores van fer moure i vibrar als aficionats allí presents.

XIQUES, AQUEST ES EL CAMI, AMUNT BLANC I NEGRES, CLAR QUE SIIIIIIII!!!!