ATENCION: A los que les gusta copiar y pegar el contenido de este blog, les queremos agradecer que nos tengan como referente y nos sigan todas las semanas, y les damos permiso para seguir utilizando el trabajo realizado por el equipo de Amunt Rogetes (cronistas, fotógrafos y editores),siempre y cuando se nombre el AUTOR y la FUENTE (link) original del escrito.

Si citan al autor y la fuente no será plagio, será “uso”.

El blog no se hace responsable de las opiniones vertidas en él, pero si velará para que todo lo que se escriba en el mismo, tanto comentarios como crónicas no ofendan ni menosprecien a nadie. En el caso que alguién se sintiera ofendido o aludido de mala manera se puede poner en contacto con nosotros al siguiente correo amuntrogetes@hotmail.com para subsanarlo si procediere.


Athletic la Vall Femení

Athletic la Vall Femení

lunes, 9 de mayo de 2011

Jo tambe vull ser jugadora del Valencia C F Femeni. Article d'opinio.

Sí, soc un home, però jo també vull ser jugadora del Valencia C F Femení, i donar-ho tot al camp, conforme van fer elles ahir a Beniferri, a les 12:15, amb un sol de justícia, que badaba les penyes, i ni les chicharres, s'hagueren atrevit a cantar.

Aquest article, és el meu homenatge particular a aquestes xiques, que quatre dies a la setmana entrenen, i que moltes arriven ja a altes hores de la nit a casa, i quan juguen fora de casa, es passen el cap de setmana viajant, del bus a l'hotel, de l'hotel al camp i del camp al bus i cap a casa.

Es pensareu, este, el que vol és viure a costa de ser jugadora del València, res més lluny de la realitat, per que si fora per això, en moriria de fam. Si hi ha algú, que juga per sentiment, i perque els agrada el futbol, estes són les meues xiques del València C F Femení.

Esperem que la espectacular temporada que han fet, amb una plantilla de jugadores totes valencianes i de la terra, no caiga en un sac foradat.

Per a mí ha estat una temporada molt especial, vivint el dia a dia d'aquest equip, amb companyia del cos tècnic, que tan bé s'han portat amb mí, per això em vaig posar molt content quan Arantxa va fer l'u a zero, i ens el va dedicar, tot un gest d'una magnífica jugadora i gran persona.

Per acabar vos deixe amb images del partit, i que pugau comprobar, com en molts moments del partit, estes jugadores van fer moure i vibrar als aficionats allí presents.




XIQUES, AQUEST ES EL CAMI, AMUNT BLANC I NEGRES, CLAR QUE SIIIIIIII!!!!

2 comentarios:

  1. PEPE Y YO TAMBIEN QUIERO SER JUGADORA DEL VCF FEMENINO, MUY BUEN ARTICULO DE OPINION.

    Y YA SABES QUE TIENES OTRA JUGADORA MAS CONMIGO

    AMUNT VALENCIA FEMENI

    ResponderEliminar
  2. Claro que si, Pedro, cuento contigo.

    Amunt Valencia Fememni

    ResponderEliminar