Amunt Rogetes Clar que siiiiii !!!!!. Article d'opinio, María José

Les xiques i xiquetes de la U.D. Tavernes Femení estan aguantant el tipo en la dura tasca que tenen enguany, intentar salvar la categoria de 1ª Regional. Haveu d'estar orgulloses del que esteu fent a pessar d'estar enduguen-vos alguns resultats abultats. Els aplaudiments que s'emportareu ahir de part de l'afició llevantinista fòren en reconeixement del vostre esforç i no decaure en cap moment del partit a pessar d'anar perden 9-0. Felicitats per la vostra entrega que algún dia tindrà la mereixcuda recompensa.AMUNT ROGETES!!!

 Maria José

 

Patxi Izco "El futbol femenino me parece antiestetico", o la cabra siempre tira al monte.Article d'opinio

Ahir per la vesprada i huí, per la xarxia anaven circulant les declaracions de Patxi Izco, el ja ex-president de l'Osasuna, fetes a un diari, a on es despenjava amb aquestes declaracions, que li pareixia que el futbol no és un esport per a dones, rematant diguent que no volia polèmiques.


 Com era d'esperar, les reaccions han estat a l'ordre del dia, i les repostes no s'han deixat esperar, posant-lo a l'altura del betum, cosa quasi natural per la burrada que ha amollat l'exdirigent "rojillo".


 Pot ser a molta gent els farà gràcia, però estes declaracions tenen altre trasfons un poc més fosc, doncs com aquest individu, pensen molt alts jerifaltes del futbol espanyol, i axina ens va al futbol femení espanyol.


 Per això nosaltres diguem  "NO AL MAXISME AL FUTBOL" i reclamem directius/ves, que es posen al costat de les nostres jugadores, sino sempre la "CABRA TIRARA AL MONTE".

Pepe.

Valoracions i analisi, al grup II de 1ª Regional, 2011-12 (2)

Com comentavem a l'anterior article http://amuntrogetes.blogspot.com.es/2012/05/valoracions-i-analisi-al-grup-ii-de-1.html, ja esta quasi tot decidit al grup II de 1ª regional, en aquest valorarem equip per equip, el que ens han paregut, al llarg de la temporada.

Començarem pel campió, el Camporrobles, que ha estat l'equip més regular del campionat, acabant el mateix invicte, i que te a la veterania i saber estar al camp, d'algunes de les seues jugadores, la clau per traure partits endavant, abanda que en conjunt toquen bé la pilota, i tenen alguna jugadora que marca la diferència.

El Levante "D", es un dels 3 equips filials, que juguen al grup, i disposen d'una plantilla amb qualitat i molt compensada, i a la volta molt jove. Han perdut 2 partits, un a cada volta, però els ha llastrat els 4 empats que han fet. Temporada meritòria de les blaugranes, i a més si tenim en compter que es un equip de formació.

 

Equip de formació, també és el "C" del València CF, que ha estat un pel més irregular, que les seues veines, i que han barrejat grans partits, amb derrotes "no forçades" (argot tenístic), que les ha tingut la major part de la temporada  a la mitjania de la classificació, però que la acabaran a la part alta.

El Discóbolo, per a mí una de les sorpreses agradables de la temporada, amb un començament espectacular, als dos partits que les he vist, en van agradar molt, encara que un el van perdre, i l'altre el van guanyar molt bé. Depenen d'altres resultats per acabar quartes.


Amb el Ciutat d'Alzira, encetem el grup d'equips de irregulars de grup, que son capaços del millor i el pitjor, en quant a que conforme va passant la lliga, van augmentat els problemes per als seus tècnics, entre lesions i abandonament de jugadores.


Continuant amb el Ciutat d'Alzira, cal dir que es l'únic equip que no he vist jugar aquesta temporada, però que continua amb la seua línia de lluita, i rafagues de bon joc, amb jugades interessants i que tenen molta qualitat, si no passa res, aquest dissabte podrem vore-les.


Continuem amb l'U D Tavernes, que com les xiques de la Ribera, amb  combinat grans partits, amb algun que altre fiasco, però podriem dir, mirant-ho tot, és una molt bona temporada per a les rogetes, i més encara després de les lesions que ha patit la plantilla. Així i tot, abans del descans de falles, s'encontraven ben situades, però tres derrotes seguides van fer anar enrere a l'equip.


El Gandia, també entra en el grup dels irregulars, i com tots estos equips, van a empentes, a colp de sentiment, i els tècnics patixen  moltes voltes la desidia de les jugadores, però també compten amb jugadores veteranes, que saben de que va l'asunt, i tenen alguna jugadora que porta l'equip endavant si esta amb  ganes i encertada.


Ja després tenim al grup d'equips debutants a la  categoria, i que pareix ser tenen un denominador comú, la falta d'encert de cara a porteria.

El Benetuser, els dos partits que les he vist, han lluitat, han trenat alguna jugada de merit, pero els ha faltat definir de cara a gol, i un equip mes modest, si quan te l'ocasio no l'aprofita, acaba pagant-ho. El mateix servix per al Malvarrosa, equip lluitador, pero a l'hora de matar, no aprofiten les oportunitats. Y ens queda el Maritim "B", l'equip que ha quedat l'ultim, pero a que la fi, ha lluitat tant o mes que els altres.


 Per a resumir, dire que  per a mi, que el futbol femeni m'apasiona, que tots els equips han tingut el seu moment de gloria al llarg de al temporada, uns mes que altres, i que de lo que es tracta es de competir, i aixo han fet els nostres equips i les nostres jugadores. Vullc donar anims a totes les jugadores lesionades, i en especial a les que tenen la lesio greu i per a llarg.

 Ara falta l'ultima jornada, i a descansar de partits oficials.

Valencia C F Femeni 1ª Divisio, aplega l'hora de la veritat. Article d'opinio.

Primer que res, que aquest article d'opinio, no siga pres i entes, com una manera de presionar al cos tecnic, jugadores o directiva del Valencia C F Femeni.

El proper diumenge 8 d'abril del 2012, a Beniferri, pot ser el Valencia C F Femeni, jugue un dels partits mes importants de la seua xicoteta historia, des de que el Colegio Aleman va pasar a ser El Valencia C F, i eixe partit es contra el Lagunak, un dels quatre equips juntament amb les blanquinegres, L'Estartit i At Malaga, condenats a jugarse les dos plaçes de descens que queden, les altres dos ja estan en mans de l'Olivo i el Reocin.

A falta de 8 partits, o siga 24 punts, el partit contra les Navarres, es primordial guanyar, per pasarles al davant a la classificacio, i si els resultats acompanyen, abandonar els llocs de descens a la recta final de lliga.

Despres de la visita del Lagunak, ens desplacem a jugar contra l'Olivo, altre equip en la zona baixa, penultim, amb quasi tots el numeros per baixar, pero que esta venent molt cares les seues derrotes, i nosaltres si volem ser equip de 1ª, a aquest camp no podem fallar, seria la jornada 28.

A la 29, aplega a Beniferri el Barça, per a mi un partit trampa, si les nostres jugadores no tiren ma de tota l'nteligencia per afrontar un partit molt dificil, i en el que hem de tractar que no es lesione ninguna jugadora, ni que es carreguen de targetes de cara als següents 4 partits, partits que seran a vida o mort per la salvacio. Aixo no vol dir, que si guanyarem, no pegaria bots d'alegria.

A la jornada 30, ens desplacem a Málaga, per a jugar contra altre equip implicat en la lluita del descens, i no sera gens facil traure un bon resultat, pues alli apreten molt, i cal recordar que a la primera volta a casa van traure un empat a un gol.

A la jornada 31, el Prainsa-Saragossa, equip que pot ser vinga relaxat a aquestes altures de la lliga per que no tindra opcions de jugar la Copa, ni perill de baixar. Tindrem que fer valdre el factor camp, i posarli ganes fins a morir.

A la jornada 32, ens desplacem a jugar contra el Llanos-Olivenza, i pot pasar que l'equip extremeny, estiga salvat del descens. Partit per traure algo molt positiu.

A la jornada 33, ens visita l'equip gironi de l'Estartit, i depenent de con vajen anat les darreres jornades, es pot convertir en una autentica final, encara que espere, que el nostre equip ja estiga matematicament salvat.

I a la 34 jornada i ultima del campionat, anirem a jugar contra el At Madrid Feminas, partit que si hem fet els deures be, podria ser com un viatge de plaer.

No soc adivino, per per a mi, l'equip esta capacitat per a traure entre 15 o 18 punts dels 24 que queden.

Despres d'analitzar les jornades que queden i els partits dels equips implicats, vaig a fer un adelanto de com quedaria la clasificacio a l'acabar la lliga en els 5 equips implicats per a les dos places de descens que queden. San Gabriel i Comarca Llanos Olivenza, podrien afegirse a la llista, si pronte no fan algun punt.

Valencia C F F .... 35 punts
Collerense........... 34 punts
Lagunak ............. 32 punts
At Malaga........... 31 punts
l'Estartit...............30 punts

No se si estare errat o acertat, per crec que els 32 punts seran la fita que marque la permanencia o el descens.

A final de maig, repasarem el que he escrit avui.

Pepe.

Malos tiempos para la Lirica. Article d'opinio

"MALOS TIEMPOS PARA LA LIRICA"

Baixen les aigües un poc revolicades pel riu del futbol femení nacional.

A la noticia que l’U D Las Palmas retira tots els equips femenins de la competició, s’afegix la noticia que el Gimnàstic de Tarragona, no competirà a la Segona Divisió, que ho farà a nivell territorial.

Dos equips descendits, l’U D Las Palmas, indignà amb l’Espanyola, per fer i desfer al seu criteri, protesta carregant-se la secció femenina, però no la del masculí.

El que li ha passat al Gimnàstic, es veia vindre, per que alguna vegada ja havia fet el "amago" de no començar la lliga.

Aquesta temporada, també hem vist, com un equip es retirava de la Copa, per no poder afrontar les despeses de l'eliminatòria, per tant podria no començar la lliga.

Esta clar que el futbol femení, no està a les millors mans a l’hora de vetllar pels seus interesos, i cada temporada, s’inventen alguna "xarlotada", que l’únic que fan és donar pel sac, a tots els que estan involucrats, per a que el futbol femení ací, al nostre país, Espanya, siga un esport digne, i les xiques facen el que més els agrada, jugar al futbol.

¿ Sería massa demanar als cabets pensants de la Federació, que per alguna vegada, feren les coses bé? ¿ Els “señoritos” de la Nacional i de les Territorials, deixaran alguna vegada d’improvisar a “salto de mata”? ¿ Tant costa fer una bona programació, i després aplicar-la? ¿ Si no els interessa el futbol Femení, per que no deixen que el futbol femeni es desenvolupe ell mateix?

Pepe

Jo tambe vull ser jugadora del Valencia C F Femeni. Article d'opinio.

Sí, soc un home, però jo també vull ser jugadora del Valencia C F Femení, i donar-ho tot al camp, conforme van fer elles ahir a Beniferri, a les 12:15, amb un sol de justícia, que badaba les penyes, i ni les chicharres, s'hagueren atrevit a cantar.

Aquest article, és el meu homenatge particular a aquestes xiques, que quatre dies a la setmana entrenen, i que moltes arriven ja a altes hores de la nit a casa, i quan juguen fora de casa, es passen el cap de setmana viajant, del bus a l'hotel, de l'hotel al camp i del camp al bus i cap a casa.

Es pensareu, este, el que vol és viure a costa de ser jugadora del València, res més lluny de la realitat, per que si fora per això, en moriria de fam. Si hi ha algú, que juga per sentiment, i perque els agrada el futbol, estes són les meues xiques del València C F Femení.

Esperem que la espectacular temporada que han fet, amb una plantilla de jugadores totes valencianes i de la terra, no caiga en un sac foradat.

Per a mí ha estat una temporada molt especial, vivint el dia a dia d'aquest equip, amb companyia del cos tècnic, que tan bé s'han portat amb mí, per això em vaig posar molt content quan Arantxa va fer l'u a zero, i ens el va dedicar, tot un gest d'una magnífica jugadora i gran persona.

Per acabar vos deixe amb images del partit, i que pugau comprobar, com en molts moments del partit, estes jugadores van fer moure i vibrar als aficionats allí presents.

XIQUES, AQUEST ES EL CAMI, AMUNT BLANC I NEGRES, CLAR QUE SIIIIIIII!!!!

Que tiren la primera pedra. Article d'opinio

Que tiren la primera pedra.

De quan en quan, s’ha de recórrer a la màxima de Jesucrist, “El que estiga lliure de culpa, que tire la primera pedra”, i hui ve al cas, per que de vegades, ens agrada criticar als altres, i no ens parem a pensar, que la vida pega moltes voltes, les circumstàncies canvien, i hui podem estar dalt de la cadira, però l’endemà podem estar baix, i no ens agradaria, quan estem baix, que ens critiquen.

Podeu pensar que tot el que estic escrivint, no te res a vore a un blog de futbol femení, però sí, si que te molt a vore, i ara m’explique:

A un club, hi han molts equips, i tots tenen objectius, i el principal de tots, que és comú, és el de formar jugadores, i ahí, és a on tropeça amb els objectius dels pares, que busquem la “glòria” i anteposem la victòria del nostre ego personal, a la del col·lectiu, que és l’objectiu de l’equip (entrenadors i jugadores).

A un equip de formació, normalment, de la millor jugadora, a la menys bona, pot hi haure un món, però es que la que en eixe equip és la millor, a la temporada següent pot canviar d’equip, i la mateixa jugadora, no rascar bola.

Aquest escrit, va dirigit, als pares que no respeten a les companyes d’equip de la seua filla, i no paren de criticar-les a elles i als entrenadors, fent-les culpables del mal joc i de les derrotes, quan el futbol és un esport col·lectiu, i quan és guanya, guanya l’equip, i quan és perd, perd l’equip. Recordeu, que la vida pega voltes, i penseu abans d’obrir la boca, si vos agradaria escoltar d’altres, que s’ha perdut per culpa de la vostra filla.

Esta circumstància, es dona a tots els equips, ja siguen xiquets o xiquetes, gent que veu la palla a l’ull de l’altre, i no arriba a vores la viga de 6 metres al seu ull.

Pepe

PD.- Un equip, esta contituït per jugadores, entrenadors i afició, i tots tres hem de remar cap a la mateixa direcció, com un bloc, amb fissures, el vaixell acaba afonant-se.

Recordando. Article d'opinio. Juan

RECORDANDO

Nos encontramos en el parón navideño, a falta de dos partidos para terminar la primera vuelta, dentro de mi ignorancia, voy a intentar hacer una valoración de lo que llevamos de liga.



El equipo se encuentra en estos momentos en tercera posición, empatado con el segundo, que no es otro que el Levante, no ha sido fácil llegar hasta aquí, se han tenido muchas cosas en contra, sobre todo lesiones, por que hasta el momento el cuerpo técnico no ha encontrado un once fijo, siempre se han visto condicionados, algunas de estas lesiones son de consideración, recordar por ejemplo Vicky Mateu, en el primer amistoso contra el C cae lesionada ella sola, a fecha de hoy aun no ha podido jugar, o Altea en aquel nefasto partido contra el Hércules, también sigue en el dique seco Carmen Herrera, por una importante operación de rodilla, al igual que Claudia Santamaría, aunque esta ultima ya se encuentra casi a tope y para finalizar las lesiones típicas de temporada, que bien pocas se han librado.



A raíz de todo esto se ha tenido que coger jugadoras del D, que todas y cada una de ellas han realizado un gran papel.



Recordar también que este equipo a sufrido una gran revolución, ha habido incorporaciones nuevas, al igual que chicas que han subido del C, esto también ha traído momentos de desasosiego, hasta que poco a poco se han ido uniendo los engranajes.



Cabe recordar que también tuvimos un abandono, al igual que una incorporación de ultima hora, me refiero a Erika y a Mayte esta ultima ya milito la temporada pasada en el Valencia, todas estas circunstancias han dado que hablar a los escépticos, que han llegado a poner en duda la valía de este conjunto, pero siempre seremos mas los que apoyamos al equipo, por que hay que recordar que si se gana, lo hace el equipo y si se pierde también.



También cabe recordar que el cuerpo técnico, también sufrió cambios, a Edu se le sumo desde el primer momento y como 2º entrenador Manolo, mas tarde entrarían David fisio y recuperador y Manu preparador físico, a todos ellos gracias por el tiempo que dedican a nuestras hijas.





Ya solo me queda felicitar a las chicas al igual que al cuerpo técnico, por que a pesar de las contrariedades están ahí arriba.

JUAN

Reflexiones despues de la 1ª fase. Article d'opinio

Terminó la 1ª fase, una histórica primera fase donde hemos ganado ¡¡¡ 8 partidos en 14 jornadas ¡¡¡ algo impensable poco tiempo atrás, a destacar las 2 supervictorias ante el vecino Levante que “aspiraba”al campeonato”, aunque desgraciadamente no hemos conseguido nada, porque ahora en enero todos los equipos que no aspiran a la liga, parten de cero.

Pero existe una diferencia sustancial, el equipo formado para la temporada 2010-11 da una confianza a la afición que no habíamos recibido nunca, y eso para los que sufrimos por los resultados como es mi caso, es de agradecer. Si a alguien se le había ocurrido que en esta 2ª fase pudiéramos coquetear con el descenso en esta 2ª fase, ni por asomo, nuestras nuevas altas como Marta Peña, Salomé Navalón, Mª José Casamayor, Carmen Pitarch, Naiara Ves, Nuria Sánchez y Sara Vicente (hay más, pero las nombro a ellas porque son las que mas minutos han jugado) han elevado no uno, sino 2 escalones nuestro nivel en el fútbol femenino nacional, ya que sin ir mas lejos, y puede sonar duro, con el equipo del año pasado, hubiéramos descendido seguro a la división inferior.

Por suerte, hay un proyecto a largo plazo en la entidad, y año a año, milagrosamente se mejora el nivel del equipo, aunque yo no creo en milagros, sino en una tarea de captación por nuestra directiva de jugadoras en nuestra terreta que despuntan, el ejemplo claro es Salomé Navalón que de jugar en 2ª regional en Moixent, ha pasado a destacar en la 1ª división (Superliga).

Sólo pido a las jugadoras para esta fase que se inicia con el año nuevo, que dejen los nervios fuera y confíen en ellas mismas, si lo hacen, vamos a ganar casi todos lo partidos de esta 2ª fase, porque sinceramente de los Cajasol Sporting de Huelva, AD Torrejón CF, Oviedo Moderno U., Reocín Racing, Eibar, Atlético Málaga y Nástic de Tarragona, no veo a ninguno con el nivel del Valencia Femenino, y no es prepotencia, sino realidad. Eso si, los desplazamientos van a ser eternos para las jugadoras, en eso no hemos tenido mucha suerte.

Alfil

Sempre hi ha una primera vegada

Jo, arbitre. Article d'opinió.

Normalment, als foros, blogs o comentaris entre aficionats, pares, jugadors/res, etc..., quan es parla de la figura de l'àrbitre, este quasi sempre ix mal parat. Que si no saben pitar, que ho piten tot al revés, que si són caseros, que si als equips grans els afavorixen. I podria ser en un xicotet percentage, estos tòpics abans nomenats, estiguen acertats, però a la gran majoria, la realitat, és que àrbitrar partits de futbol, és molt , molt complicat, fins el partit més inocent, és pot convertir en una guerra mundial.



Tot açò que estic comentant, ve arrel de que el passat diumenge, vaig pitar el partit de lliga de futbol-7, Valencia C F F "B"- At Saguntino ( els motius, ara no venen al cas), un partit que en principi no portava cap problema, com deprés es va vore.



Les jugadores dels dos equips, quasi es pitaven elles soles, i vaig tindre alguna bada clamorosa, perque elles mateixa no demostraren cap picardia. Va hi haure una jugada, que jo vaig vore com la pilota abans d'eixir de banda tocava a una jugadora del València, però com la jugadora del Saguntino s'enva anar cap a la seua porteria vaig pitar saque a favor del València, però en questió de segons, vaig rectificar donant el saque a les del Saguntino.

En total vaig pitar 3 0 4 faltes i un parell de fores de joc, tot el demés van ser tretes de banda i còrners. Ara comprenc quant un àrbitre en partits més complicats, en un moment que pergues la concentració la que es pot liar. Per aixó voldria que aquest article d'opinió fora per a recolzar la llavor de tots els àrbitres, que quan piten intenten fer-ho el millor possible.



També vull dir, que fins que tothom no vaja pitat un partit, no pot saber el que és pitar-lo. Jo ho vaig tindre fàcil, tant per les jugadores, com per part de les banquetes i dels aficionats, en un partit que era un monòleg.

Tinc una anecdota del partit, que vos vull contar. Era a la primera part, i estava tant a gust al camp mirant el partit (si, mirant el partit), que no em vaig adonar en una jugada, que una jugadora del B, estava metro i mig en fora de joc, menys mal que Elias estava a l'aguait i em va advertir. Habia perdut la concentració, també podria ser que com és el segon partit que pite en ma vida, no estaba acostumat.



Per acabar tinc que dir, que abans de tornar-nos bojos amb els àrbitrages, ens podriem mirar nosaltres abans el melic i pensar que és molt difícil la llavor dels àrbitres, encara que sempre hi hauran que no estiguen capacitats per a fer-ho.

Anem a trencar una llança a favor de la llavor dels àrbitres des d'ací, al blog Amunt Rogetes, i anem a demanar comprensió i molta paciència, i ajudar-los a que fassen bé la seua feina.

Pepe.

Actitud !. Article d'opinió.

El nostre articulista, Juan, ha fet una reflexió i ens vols fer particeps d'ella. No és el primer que fa, i de segur no serà l'últim. Estes reflexions van encaminades a recolzar els nostres equips, encara que estiga feta per aun equip, volem que sapigau, que val per a tots els equips, ja siga del València o del Tavernes, o qualsevol equip, que es vega reflectit. Si algú, te alguna cosa que escriure, per donar suport als nostres/vostres equips, ací estem.

ACTITUD

Tras oir las entrevistas a Edu y Raquel, se me quedó grabada la palabra “ACTITUD”, si nos fijamos bien, todo en esta vida gira en torno a ella, cada vez que vamos a realizar cualquier esfuerzo, ya sea en el mundo laboral, en el de los estudios etc. si no tenemos una buena predisposición seguramente fallaremos o el objetivo será más difícil de conseguir.

El complemento de la actitud es el “ESFUERZO”, toda buena actitud conlleva un esfuerzo por mejorar, por aprender y sobretodo aprender de nuestros errores; ahí entra la HUMILDAD, hay que ser humildes, sencillos, no ir de prepotentes, si no somos humildes en lo que realizamos en el día a día es fácil que nos veamos solos.

Y si todo esto lo metemos en un conjunto, está el “COMPAÑERISMO”, es lo que hace que el engranaje funcione perfectamente, el estar al lado de ese amigo o compañero que lo está pasando mal etc. eso lo vale todo, me alegra decir que este equipo el VALENCIA FEMINAS B, lo va consiguiendo, me gusta ver como las veteranas dirigen a sus jóvenes compañeras.

Sólo me resta decir “CHICAS SEGUID ASÍ CON ESA ACTITUD, ESE ESFUERZO, CON VUESTRA HUMILDAD Y VUESTRO COMPAÑERISMO”, y al final de temporada ya hablaremos.

JUAN

Si voleu enviar algun article d'opinió, o qualsevol dubte, ens podeu enviar un correu a amuntrogetes@hotmail.com

Señores " Va de Bo". Article d'opinió.

El proper cap de setmana, la pilota escomençarà a rodar a la 1ª Regional, i al blog Amunt Rogetes, encetem una nova secció: els articles d'opinió.

El primer de Juan, i està dedicat al Valencia C F F "B".

SEÑORES “VA DE BO”

Como dice el “Trinqueter” al comienzo de una partida, esto ya va en serio, comienza una nueva andadura para este renovado Valencia féminas CF B, con jugadoras que ya estaban, otras que han ascendido del C y fichajes nuevos; cabe decir que el cuerpo técnico, Edu 1º entrenador y Manolo 2º entrenador, se ha ampliado con David, fisio y recuperador, y Manu, preparador físico, todo un engranaje para que este equipo este al cien por cien.

Desde el comienzo de la pretemporada se ha visto como este grupo se ha ido acoplando. Como las veteranas apoyan al resto de compañeras, también se las ha visto sufrir y capacidad de sufrimiento tienen, cosa muy importante, en pocas palabras se ha visto un equipo y desde aquí hasta el final hay que mantenerlo.

A las chicas que a fecha de hoy están lesionadas sólo decirles que tienen todo nuestro apoyo, desde el cuerpo técnico, hasta los padres, que también somos parte de esto aunque desde fuera, ya que nuestras chicas también necesitan de nuestro apoyo.

Vamos al partido del domingo, el B se va a enfrentar a un rival inesperado, equipo descendido de Nacional, pero que personalmente y visto lo de Alicante, se puede superar, evidentemente con trabajo y esfuerzo ya que no hay rival fácil.

Poco más que decir, daros ánimos y… ¡¡¡AMUNT VALENCIA!!!

Si voleu espresar el vostre recolzament, a qualsevol equip femení del blog, siga del Valencia o de l'U D Tavernes, ja ho sabeu, que ací teniu un lloc.