Que tiren la primera pedra. Article d'opinio

Que tiren la primera pedra.

De quan en quan, s’ha de recórrer a la màxima de Jesucrist, “El que estiga lliure de culpa, que tire la primera pedra”, i hui ve al cas, per que de vegades, ens agrada criticar als altres, i no ens parem a pensar, que la vida pega moltes voltes, les circumstàncies canvien, i hui podem estar dalt de la cadira, però l’endemà podem estar baix, i no ens agradaria, quan estem baix, que ens critiquen.

Podeu pensar que tot el que estic escrivint, no te res a vore a un blog de futbol femení, però sí, si que te molt a vore, i ara m’explique:

A un club, hi han molts equips, i tots tenen objectius, i el principal de tots, que és comú, és el de formar jugadores, i ahí, és a on tropeça amb els objectius dels pares, que busquem la “glòria” i anteposem la victòria del nostre ego personal, a la del col·lectiu, que és l’objectiu de l’equip (entrenadors i jugadores).

A un equip de formació, normalment, de la millor jugadora, a la menys bona, pot hi haure un món, però es que la que en eixe equip és la millor, a la temporada següent pot canviar d’equip, i la mateixa jugadora, no rascar bola.

Aquest escrit, va dirigit, als pares que no respeten a les companyes d’equip de la seua filla, i no paren de criticar-les a elles i als entrenadors, fent-les culpables del mal joc i de les derrotes, quan el futbol és un esport col·lectiu, i quan és guanya, guanya l’equip, i quan és perd, perd l’equip. Recordeu, que la vida pega voltes, i penseu abans d’obrir la boca, si vos agradaria escoltar d’altres, que s’ha perdut per culpa de la vostra filla.

Esta circumstància, es dona a tots els equips, ja siguen xiquets o xiquetes, gent que veu la palla a l’ull de l’altre, i no arriba a vores la viga de 6 metres al seu ull.

Pepe

PD.- Un equip, esta contituït per jugadores, entrenadors i afició, i tots tres hem de remar cap a la mateixa direcció, com un bloc, amb fissures, el vaixell acaba afonant-se.