Jo, arbitre. Article d'opinió.

Normalment, als foros, blogs o comentaris entre aficionats, pares, jugadors/res, etc..., quan es parla de la figura de l'àrbitre, este quasi sempre ix mal parat. Que si no saben pitar, que ho piten tot al revés, que si són caseros, que si als equips grans els afavorixen. I podria ser en un xicotet percentage, estos tòpics abans nomenats, estiguen acertats, però a la gran majoria, la realitat, és que àrbitrar partits de futbol, és molt , molt complicat, fins el partit més inocent, és pot convertir en una guerra mundial.



Tot açò que estic comentant, ve arrel de que el passat diumenge, vaig pitar el partit de lliga de futbol-7, Valencia C F F "B"- At Saguntino ( els motius, ara no venen al cas), un partit que en principi no portava cap problema, com deprés es va vore.



Les jugadores dels dos equips, quasi es pitaven elles soles, i vaig tindre alguna bada clamorosa, perque elles mateixa no demostraren cap picardia. Va hi haure una jugada, que jo vaig vore com la pilota abans d'eixir de banda tocava a una jugadora del València, però com la jugadora del Saguntino s'enva anar cap a la seua porteria vaig pitar saque a favor del València, però en questió de segons, vaig rectificar donant el saque a les del Saguntino.

En total vaig pitar 3 0 4 faltes i un parell de fores de joc, tot el demés van ser tretes de banda i còrners. Ara comprenc quant un àrbitre en partits més complicats, en un moment que pergues la concentració la que es pot liar. Per aixó voldria que aquest article d'opinió fora per a recolzar la llavor de tots els àrbitres, que quan piten intenten fer-ho el millor possible.



També vull dir, que fins que tothom no vaja pitat un partit, no pot saber el que és pitar-lo. Jo ho vaig tindre fàcil, tant per les jugadores, com per part de les banquetes i dels aficionats, en un partit que era un monòleg.

Tinc una anecdota del partit, que vos vull contar. Era a la primera part, i estava tant a gust al camp mirant el partit (si, mirant el partit), que no em vaig adonar en una jugada, que una jugadora del B, estava metro i mig en fora de joc, menys mal que Elias estava a l'aguait i em va advertir. Habia perdut la concentració, també podria ser que com és el segon partit que pite en ma vida, no estaba acostumat.



Per acabar tinc que dir, que abans de tornar-nos bojos amb els àrbitrages, ens podriem mirar nosaltres abans el melic i pensar que és molt difícil la llavor dels àrbitres, encara que sempre hi hauran que no estiguen capacitats per a fer-ho.

Anem a trencar una llança a favor de la llavor dels àrbitres des d'ací, al blog Amunt Rogetes, i anem a demanar comprensió i molta paciència, i ajudar-los a que fassen bé la seua feina.

Pepe.