Huí per analitzar el partit podriem recòrrer als vells i típics tòpics del futbol, o de la mateixa vida, però el resumirem en un parell de dites; "Futbol és futbol" de Miljan Miljanic, i "Qui marca primer guanya" popular del poble.
Hem aplegat a Beniferri amb el partit escomençat, amb una calor de mil dimonis, i a vora 200 espectadors mirant el partit. He trovat a faltar a les penyes del València C F, que de vegades solen acudir quan es fa una proclama per ajudar a les xiques, però el qui no ha faltat ha estat el "Papi", fidel a la seua cita amb el València C F Femení, a qui des d'ací, com a màxim i únic responsable, vull demanar disculpes per haber-lo obviat, quan vaig editar el video de promoció del partit, per que si algú es mereixia eixir era ell.Ho senc molt, ha estat un error meu.
Bé, el matí era calurós com els de ple estiu, i el joc dels equips era de tanteig, molt de mig-campisme, imprecisions als passes, el València intentant construir, el líder, el Huelva (de moment equip revelació de la lliga, fent hombra als totpoderosos, Bilbao, Barça, Rayo i Espanyol) intentant portar el joc a la seua cova, i no hi habien ocasions clares de gol.
Ara t'ataque jo, ara contragolpejes tu, fas una falta tàctica, ara la faig jo, i quan tots ens pensavem que les jugadores anirien al descans amb empat, el Huelva, s'ha trovat amb el gol, que a la fí seria definitiu.
Les nostres, a la represa ham eixit a cremar tots el barcos i submarins, per tal d'empatar primer i després anar a per la remuntada, però les onubenses, han aclavat les garres a la gespa de Beniferri, desbaratant totes les accions de les blanc i negres, amb una defensa ordenada, un mig-camp batallador, i les puntes incordiant a la nostra defensa.
Quan Xavi ha fet els canvis, l'equip a reaccionat, apretant un pelet més l'acelerador, si es que es podia fer, i amb Arantxa al camp, pareixia que anava a vindre la revolució, però ens ha passat el que dia Di Stefano de Leonardo " "Che", este chico es com la gaseosa, que explota en el inicio, y se queda sin gas a los pocos minutos", i efectivament, ha estat un miratge (un espejismo) i poc a poc ens hem diluït com el sucre a la llet, això si, sense deixar d'intentar buscar el gol amb totes les ganes i forces, però no era el dia, per a sumar cap punt, que haguera estat el més just per als dos equips, després del que s'ha vist al camp.
Per a mí, els tres punts que s'ha dut el Huelva, es massa premi per a elles i massa càstig per a les nostres, però vull felicitar-les, pel partit de huí, i especialment, per la temporada que estan fent.
A les nostres, consolar-les, i esperar que no baixen els braços, perque encara queda molta travesia per l'oceà de la lliga, i anem a pescar molts punts als ports futbolístics de tota Espanya, i portar amunt i amb orgull la camiseta i l'escut del València C F.
Senyoretes, la nau valenciana, atracara aquest dimecres a Mallorca, al mateix que va fer Jaume I el Conqueridor, heu de fer vosaltres, conquerir el port del Collerense, i amb el tresor guanyat, tornar al cap i casal.
AMUNT VALENCIA C F FEMENI CLAR! CLAR! PERO CLAR QUE SIIIIIIIII !!!!!!!,
amunt rogetes
L'anècdota del partit la ha protagonitzada l'àrbitre del mateix, que ja ben avanzada la segona part, ha tingut que acostar-se a la banda, per tal d'arreplegar les targetes del seu asistent, per a poder amonestar a una jugadora visitant. Ahí ens hem explicat, per que a la primera part, a un parell d'accions de les onubenses mereixedores d'amonestació, no ha tret targeta.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario