C F Gandía 2 - U D Tavernes Femeni 2. Partit amistos, cronica i fotos.

Últim partit de pretemporada, abans de rebre la visita el proper dissabte del Benetusser, ja en partit de lliga, a la primera jornada, per tant última ocasió de fer proves.

Prou públic mirant el partit, sobre tot joves i xiques, aprofitant el bon temps que feia a Gandia el dissabte per la vesprada, mentre lluïa el sol, després ja baixaren les temperatures.


L'U D Tavernes, va eixir d'inici amb Lidia, Ana D., Mari, Cris, Marieta, Xata, Mireia, Aida, Denis, Andrea i Yasmina, quedant-se a la banqueta, Ana E., Raquel, Esther V., Gloria, Rosana i Angie. Totes van disposar de minuts, excepte Angie, que per unes xicotetes molèsties, va ser millor no forçar per si de cas.


A l'altra banqueta, Blai, va disposar el següent onze tiular; Ana, Adri, Yoli, Aroa, Paula, Analis, Miriam, Shady, Natalia, Chusa i Sheila, quedant-se Luna i Mika, a la banqueta, per a jugar minuts al llarg del partit.

La crònica la podríem titolar, "Com del cel a la Terra", que es el que va fer l'equip de Javi, a la primera part, i lo que va fer a la segona. Dos parts ben diferenciades, al primer acte del partit, la "pájara" amb la que van eixir al camp, podria ser comparable a la que va agafar Perico Delgado pujant l'Alpe d'Huez al Tour de França.

Menys mal que a la segona, la"Javierina" rebuda als vestuaris en el temps de descans, pareix ser que les va fer espabilar i despertar-se de sobte, i poques voltes, el Gandia va pasar del mig-camp a la segona part.


Algo curt, però el Gandia té un bon equip, te jugadores que saben a que juguen, i la sang freda per traure la pilota des de darrere sense posar-se nervioses ni rifar la pilota, per això m'agrada. En canvi, nosaltres, pareix que la pilota ens creme als peus, i volem fer transicions llargues, que quasi sempre arriben defectuoses per a les davanteres, amb tot l'advantatge per a les defenses rivals.

Però en quant tenim un poc de llum i soseguem el joc, tenim prou amb 4 tocs, per arribar dalt amb tot el perill, i advantatge per a les nostres. Bé, pareix que estic enrrotllant, i tornarem al partit del passat dissabte.


Va començar la 1ª part, i el Gandia de moment va ser el primer en controlar el partit, tocant, i les rogetes, a seguir amb la mirada, com estes tocaen. No teniem sentit d'anticipació, i això ho aprofitaen les xiques del Gandia.

Al minut 17, a un pilota llarga, Chusa guanya l'esquena a la defensa, Lidia ix, pero la davantera aplega abans i fa el 1-0. Una volta més, una indecisió a la zaga, ens costa anar per darrera al marcador, i encara no estavem dins del partit. A la banda, Javi "despipitant-se" i tirant-se les mans al cap, i vore de quina manera feia espavilar l'equip. Continuaem sense tirar a porta, i no sabiem si la nova portera del Gandia, era bona o roïna.


Faltant 6 minuts per al descans, les rogetes van tindre l'ocurrència de fer una jugada trenada i de bon joc, i el futbol les va premiar amb el gol de Denis, 1-1. Però clar l'alegria a casa del coixo dura poc, i Sheila al minut 41, dos després de l'empat, amb una jugada calcada a l'1-0, salva la eixida de Lidia, s'escora un poc, però marca a plaer el 2-1. No hi havia més ja a la 1ª part.

Al descans, als vestuaris, una cançó, la "Javierina", i tot va canviar, i encara de vore un partit de futbol, pareixia una partida de frontó, amb les rogetes fent de pilotari guerrer i dur. Al minut 49, amb Gloria al camp, i Denis de asistenta. La primera va empatar, fent el 2-2.


Pocs minuts deprés, Mari trau una falta a la medular del Gandia, i quan tots ens pensavem que anava a tirar a porta, la deixa penjaeta prop del punt de penal, Gloria que eixia des de darrere, controla la pilota, i la fa dins la xarxa, però el gol el va invalidar l'àrbitre per fora de joc, diguent que Denis, que no toca la pilota, si estava. Tot un desproposit, fins i tot, espectadors del Beniopa-Moraira, que aprofitant el descans, miraven aquest partit, es van tirar les mas al cap. No passa res, un fallo el pot tindre qualsevol, encara que estava molt ben col·locat.

A partir d'ací, les rogetes es van volcar a l'atac, i el Gandia molt ordenadament es defenia, sense molt d'aclaparament, però tampoc passava del mig-camp amb perill. Ara si que les nostres, ja s'adelantaven i tocaven, i acabaven totes les jugades xutant, però unes voltes la portera i altres que els xuts eixien desviats, no va vindre el gol.


Ja per acabar, els últims 10 minuts, el Tavernes va redoblar fierament el setgè a la porta del Gandia, però com deiem a principi de la crònica, la defensa i mija del Gandia, té molt d'ofici i veterania, i van portar bé les ramalades de les Rogetes.

Una part per a cada equip, dos gols cadascun, ningú ha perdut, un empat sembla just per als dos.