Valencia C F Femeni "B", temporada 2010-11, analisi

VALENCIA C F FEMENI “B” 2010-11

Es podria dir, per a resumir, que la temporada del Filial de Superlliga, ha estat una temporada d’intermitències i que ha estat regularmente irregular.

Després que la plantilla de l’anterior temporada, fracassara a la fase de promoció i es quedara altre any a 1ª regional, amb una desbandada de jugadores cap a altres equips, per a les que es van quedar, les que pujaren del C i les noves adquisicions, l’asunmpte es presentava trébol.

A molts partits ha presentat la doble cara de joc ramplon, desganat, barrejant l’esquisiteç i la figura del joc en equip.

A la primera jornada, ja van rebre el primer varapal, amb la remuntada a casa nostra de l’U F de Manises, guanyant-nos per 1-3, que va sentar com una poalada d’aigua freda i l’entorn mediàtic sebant-se amb l’entrenador ( Edu havia substituït a Pepe Bargues al front de l’equip) i amb les jugadores, o siga, “La primera en la frente”.

Les xiques van continuar a la d’elles, i al següent partit, en una gran primera part es van posar 0-3 davant el Foios, però va apareixer “la cara oculta”, i van acabar demanant l’hora, acabanse el partit 2-3.

En pretemporada, la desgràcia ja haava fet una víctima, Altea, la portera fitxada per a l’equip, en un partit de preparació es va lesionar per a tota la temporada.

Després van vindre tres victòries seguides front Villarreal, San Antonio (Primers 20 minuts desastrosos, traguent la casta a la segona part, per a remuntar el partit) i Sporting de Sagunt, estos dos a domicili.

A la sexta jornada, un Castelló que va entrar l’autobús a Beniferri, es va emportar un punt a l’empatar a 2. En la jornada 7, es va rendir visita al Meliana, que va guanyar 3-1, partit que va fer el debut Maite Morte, una de les sorpresas agradables de la temporada.

Després de la derrota, de nou encadenen 3 victòries seguides, LLiria, Alqueries i Chiva, coincidint amb el paró de NADAL.

El primer partit del 2011, devant el LLevant, devingué en una frustant i mereixcuda derrota, per 1-3, i a l’última jornada de la 1ª volta, la cara fosca de l’equip va tornar a eixir en el empat a 1 davant el Silos.

Després d’un fum de lesions a totes les línies i Edu tirar mà del D, el balanç a la fí de la primera volta era el següent;

Quintes amb 23 punts, a 10 del líder el Meliana, la segona volta seria millor en quasi tots els aspectes.

2-4 al Manises, en el millor partit fins ahí de la temporada, 6-2 al Foios, quasi desperdiciant un 3-0 als primers 25 minuts, ensopegada a Villarreal perdent 3-2, inverosímil empat a 5 davant el San Antonio, i María parant un penal als últims minuts, golejada, 7-1, a l’Sporting de Sagunt que venia molt fort, 0-2 al Castelló, victòria, gran victòria, sobre el líder Meliana per 2-0, altra volta mostrant les dos cares a Lliria, encara que guanyant 1-2, 5-0 a l’Alqueries i 0-6 davant el Chiva, encadenant 6 victòries seguides, sumant-li al de l'1-0 al Silos en partit adelantat són set victòries.

En la penúltima jornada de lliga (últim partit per a les blanc i negres), el Llevant i el València es jugaven la promoció en el partit, la victòria es donaba als dos la promoció, l’empat deixava le coses per al que haguera fet el Llevant a Castelló.

I al partit més important de la temporada, el B va ser fidel al seu modo de ser, i va tornar a barrejar les dos cares de la moneda. Anant-se'n 0-1 al descans, amb una primera part de luita de desgast per part dels dos equips, la monumental "pájara" que va tindre als primers 20 minuts de la segona part, va servir per a que el Llevant remuntara 2-1, i la diosa de sort, s’aliara amb ells amb la resposta que va donar l’equip valencianista, que de cara a gol va vore com fins a 3 vegades el pal repelia la pilota, i la portera paraba un mà a mà amb la davantera.

A la fí, terceres amb 51 punts, 5 més que a la primera volta, quedant-se a un punt de jugar la promoció.

Ara cadascú que traga els seus pensaments, però l’equip ha acabat ahí dalt entre els tres primers.