Valencia C F Femeni 2 - Sant Gabriel 2. L'analisi del partit, per Pepe.

Una nova seccio d'aquesta temporada, sempre que les circunstancies siguen propicies per poder vore el partit, i poder analitzar.lo. La cronica del partit de casa anira a carrec d'Enrique, al mateix que les dos pasades temporades.

 Al partit d'ahir la sensacio va ser bona en relacio a altres temporades, i ara pase a explicar-ho.

De les tres noves incorporacions, asoles va jugar Aroa la portera, i contant amb la baixa perpetua de Gema Gili, i que ahir María Marti, tampoc estava convocada (pareix ser estaba tocada), podriem dir, que la plantilla 2012-13, ha millorat sobre ser quasi les mateixes jugadores, es a dir, han anat a mes, i sobre ser quasi el mateix equip, no pareix el mateix, pareix molt millor.

A la 1ª part, les nostres xiques van espentar al San Gabriel, arraconan.lo al seu camp, i portant perill a la porteria visitant. Arantxa de cap quasi va sorpendre a la portera, que escapanseli la pilota, va fer que es reclamara gol.

Despres Anita, va acabar una jugada per el borde l'area, amb un xut que va pegar a la base del pal, i va ixir la pilota per a linia de fons.

 Despres de 30 minuts d'esforç, les catalanes van anar presentanse davant l'area d'Aroa, i una migcampista, a 10 metres de la frontal, veu a la portera adelantada, xuta i la pilota va al travesser. Amb resultat d'empat a zero, va acabar la primera part, la sensacio era d'incertessa, per els ultims 10 minuts de joc, les espases estaven en l'alt.

A la represa, la partida d'escacs, continuaba i tal volta amb mes conviccio per les dos parts si cal. Les xes apretaven, pero no ofegaben al rival, que es trovaba mes comode, que al principi de la 1ª part. Pasant el primer quart hora de la repressa, va vindre una jugada de falta de concentracio, que va devindre amb el 0-1 al marcador, pero com hem dit abans, este equip es millor que el de la temporada pasada, no es van vindre abaix, i com si es despertaren d'un malsomni, van tornar a arrollar a les catalanes, i Raquel Pinel, al quart remat consecutiu, va fer l'empat  un gol, amb l'alegria de tothom.

Amb l'empat, les xiques de Christian, es van vore les ames del partit, i mes quan Arantxa amb una cabeçada de cap inmaculada, li posa la pilota a on la portera no pot arribar (Aquest gol deuria d'estar a les enciclopedies de futbol), i fica el 2-1, i les nostres apretant, mentres les catalanes intentavan timidament posar en perill la porteria valenciana.

El Valencia va tindre al Sant Gabriel contra les cordes, no eu va aprofitar, i a l'ultim mig-minut del partit, a la mareixa badada en concentracio que al 0-1, va vore com dos punts vitals, van ixir cap a Sant Gabriel. Pot ser un empat injust per al Valencia, pero tampoc excesiu premi per al Sant Gabriel.

Com diria un castizo "Hasta el rabo todo es toro", i fins que l'arbitre pite el final, no s'acaba el partit. A manera de reflexio, a alguna jugadora s'ahuira de dirli, que si l'arbitre no pita no hi ha que parar de jugar.

Per a resumir, a pesar de l'empat, vaig ixir de Beniferri content per les vibracions d'aquest equip, equip que esta cridat aquesta temporada a fer molt de ruido, per a be del futbol femeni.